Qui som i què volem fer els Comuns Ecosocialistes

Quienes somos y qué queremos hacer los Comunes Ecosocialistas

    Intervenció d'Enric Tello a l'obertura de la I Jornada de debat d'Ecosocialisme en Comú

Bon dia a totes i tots, sigueu benvinguts a aquesta primera jornada de reflexió dels Comuns Ecosocialistes. Com a membre de la Comissió Nacional de Catalunya en Comú voldria començar per explicar breument el sentit i la raó de ser d’aquest corrent. Els Comuns Ecosocialistes ens hem constituït per fer justament el que anem a fer en aquesta I Jornada Ecosocialista: obrir un espai de reflexió, debat i proposta. Totes les persones que en formem part sabem fins a quin punt a les reunions de Catalunya en Comú l’apressament d’allò urgent ens impedeix disposar d’espais on fer un debat estratègic aprofundit i serè. Tenim un ideari, i uns ordres del dia farcits d’urgències immediates. Entre les discussions tàctiques del dia a dia i l’ideari fundacional mai no trobem llocs adients on pensar i estructurar bé el debat estratègic sobre com encaminem les nostres passes quotidianes cap els grans objectius que tenim per davant. Els Comuns Ecosocialistes volem ser un espai de debat i proposta que ajudi a Catalunya en Comú a bastir una visió estratègica del camí que hem de recórrer per canviar el nostre país d’acord amb les grans fites del nostre ideari. No reclamem cap exclusiva en aquesta tasca imprescindible per a una força política transformadora. Ni menys encara pretenem ser un grup de pressió que lluiti per ocupar càrrecs ni poders de decisió. Simplement volem obrir debats i fer propostes que ajudin a donar amplitud de visió i coherència a Catalunya en Comú.

Un aspecte clau en l’elaboració estratègica de qualsevol força política transformadora rau en l’elaboració del nexes que uneixen les múltiples dimensions de la vida quotidiana, i que en el nostre ideari es transformen en un llistat d’objectius que volem assolir. Però si no relacionem entre ells aquests objectius de l’ideari, i no elaborem amb atenció i cura l’anàlisi de les interrelacions existents entre tots i cada un dels nexes que enllacen els grans objectius amb les diverses dimensions de la vida quotidiana de tothom, mai no trobarem camins factibles i desitjables per fer-los realitat. Aquesta és la feina clau en l’elaboració estratègica. És aquí on rau allò que Antonio Gramsci en va dir la construcció i reelaboració constat d’una hegemonia: entendre les frontisses entre dimensions que sovint romanen aïllades unes de les altres en la immediatesa del present. Un present que sense la perspectiva estratègica esdevé continu, una reproducció desesperançada d’allò existent sense cap punt de fuga que permeti albirar altres formes de viure i de conviure per començar-les a bastir. L’estratègia serveix per això: per caminar millor, tenint bons mapes de la situació i les possibles vies d’avenç cap on volem anar.

I per què en diem Ecosocialista d’aquesta elaboració estratègica? Doncs per què d’entrada compartim tres tesis fortes sobre on som, i quines han de ser les prioritats en la recerca de camins per avançar en comú cap un món més just.

La primera tesi ecosocialista és que el segle XXI està marcat per dues qüestions de gran abast que marquen el nostre present i l’esdevenidor: l’emergència climàtica i la crisi ecològica planetària, d’una banda; i el principi de la fi del patriarcat per l’altra. No es tracta que aquestes siguin les úniques qüestions que cal atendre, per descomptat. Hi ha un munt d’altres injustícies i demandes socials i polítiques urgents que reclamen la nostra atenció. Però adoptar una visió estratègica ecosocialista vol dir considerar que la resolució de totes aquestes altres demandes i qüestions està emmarcada i depèn d’allò possible i desitjable des del punt de vista de la resolució de la crisi climàtica i ambiental, i de la superació de les relacions patriarcals en tots els ordres de la vida.

Fixeu-vos que això suposa un vertader capgirament de com havia estat plantejada aquesta relació en les diverses velles esquerres de les que ens sentim hereves. Durant molt temps s’havia considerat que el conflicte capital-treball era la qüestió central, i tota la resta de demandes socials s’havia de supeditar a aquella contradicció principal. Ara sabem que la lluita contra les desigualtats i iniquitats de tota mena, que no han parat de créixer i reclamen solució, l’haurem de fer en el marc de les possibilitats i prioritats d’un temps marcat per la crisi ecològica global i el principi de la fi del patriarcat.

La segona tesi forta de partida per a l’elaboració estratègica ecosocialista és que la crisi ecològica global ens obliga, entre d’altres coses, a encarar el principi de la fi del creixement econòmic com a tal. I per dur a terme aquesta tasca, el capitalisme és el pitjor del sistemes econòmics possibles. Altre cop ens trobem davant un capgirament conceptual i estratègic profund. En el segle passat va existir un socialisme que es va dir a si mateix “real” (entre d’altres raons perquè s’havia endut per endavant a moltíssima de la pròpia bona gent que l’havia intentat posar en marxa, i als qui després de vençuts se’ls menystenia com a mers partidaris d’un socialisme “ideal”), el qual va pretendre competir amb el capitalisme en la carrera pel creixement econòmic. Com que aquest sistema va transformar una revolució inicialment socialista en una revolució industrial impulsada des de l’Estat justament quan el capitalisme occidental s’ensorrava en la Gran Depressió, al principi va semblar que podria impulsar creixements econòmics més ràpids. Però va ser un miratge. Ara sabem del cert que com a màquina de creixement econòmic ha guanyat el capitalisme.

Però si la tasca ja no és impulsar un creixement econòmic que està topant arreu amb els límits de la biosfera, sinó ben al contrari –com va dir fa temps Walter Benjamin— aixecar el fre d’emergència per evitar un col·lapse civilitzatori, aleshores necessitem urgentment una alternativa postcapitalista que ens porti a descobrir noves formes de socialisme ecològic que permetin viure millor amb menys a tothom sense deixar ningú enrere. Aquest nou ecosocialisme l’haurem de bastir per assaig i error, experimentant, i també aprenent de tot allò bo i dolent de les tradicions emancipatòries que ens han precedit. Aprenent dels errors i recuperant la saviesa dels qui foren vençuts abans d’hora, però mai no derrotats del tot. Com va dir Manuel Sacristán, un dels primers ecosocialistes arreu del món, tot citant en això a György Lukács: caldrà trobar-nos i treballar en comú per bastir aquest nou ecosocialisme com si la Primera Internacional no s’hagués mai dividit entre anarquistes i socialistes, ni la Segona Internacional entre socialdemòcrates i comunistes, ni la Tercera Internacional entre trostskistes i stalinistes, i així successivament. Prenent el millor de cada casa, i sabent que el que anem a fer és una altra cosa que no s’ha fet mai encara. Un ecosocialisme que ha de poder ser tan predicable com practicable. Un ecosocialisme de cada dia, i no només per les grans ocasions. D’estar per casa, molt poc heroic i molt femení.

La tercera tesi forta ecosocialista és que per dur a terme una transformació d’aquesta magnitud, i aquesta ample base quotidiana, el món del treball hi ha de jugar un paper cabdal. Això ens distingeix als ecosocialistes dels eco-liberals. Però no perquè la classe treballadora no tingui res a perdre excepte les seves cadenes, com hom creia –i aleshores era cert fins a cert punt— en altres moments històrics. Sinó perquè és el treball qui sosté de fet el metabolisme de la nostra espècie amb la Natura. Si la tasca del nou ecosocialisme que hem de bastir en comú és canviar de soca-rel aquest metabolisme social, per a què esdevingui sinèrgic i no antagònic amb la biosfera, aleshores això mai no es podrà fer sense la implicació a fons del treball. Però atenció, aquí estem parlant de tots els treballs, no només d’una part dels que es fan a canvi d’un sou en el mercat. Començant pels treball de cura a l’àmbit domèstic que ens ha fet ser algú a cada una i cada un de nosaltres. Ens ha donat una identitat i unes capacitats que ens permeten anar ascendint al llarg de la vida en els altres esglaons de la llarga cadena de sosteniment de les necessitats humanes, fins que envellim i tornem a requerir molta cura en l’àmbit domèstic.

L’ecosocialisme que ens cal per abandonar un capitalisme foll, cada cop més depredador i financiaritzat que ens condueix al col·lapse ecològic i social, ha de posar la cura de la vida en el centre de tot. I això vol dir també posar el treball, tots els treballs i totes les treballadores i treballadors, a treballar per la transició energètica, ecològica, agroalimentària i territorial que ens ha de permetre fer les paus amb la natura de l’única manera que això pot ser possible: fent les paus entre tota la gent –homes i dones— que hi vivim. Que en vivim. Com va dir Barry Commoner, per cert un altre precursor del corrent ecosocialista.

Barcelona, 5 d'octubre de 2019

Ponencies de la I Jornada de Debat d'Ecosocialisme en Comú

Les ponències de I Jornada de Debat d'Ecosocialisme en Comú   del 5/10/19  es poden descarregar des de:

Ponència l'Ecosocialisme a Europa. John Etherington

Ponència El necessari canvi de model productiu i de consum- Neus Casajuana

Ponència La renda bàsica i la distribució del Treball. Lluís Torrens

Llamada a la constitución de Ecosocialismo en Común" dentro de CeC

1. Marco actual del ecosocialismo

Las personas que apoyamos esta llamada queremos que Cataluña en Común (CEC) sitúe en un lugar central de su ideario los principios del ecosocialismo. El ecosocialismo es el pensamiento político que sitúa en la misma dimensión el bienestar social y el bienestar ecológico. La defensa de políticas de igualdad y de justicia social, sin cuestionar y actuar para cambiar el sistema productivo y el modelo de crecimiento económico que las genera, supone renunciar a plantear una alternativa a la situación de crisis climática, de desigualdad social y extinción de especies a que tenemos que hacer frente.

El ecosocialismo propone una transición hacia un modelo económico estacionario que reconozca la limitación de recursos naturales, respete su ciclo natural y vele por la integración de nuestro sistema económico en su seno. Asimismo, hay que actualizar el tipo de socialismo que queremos que el modelo socialista estatista, el del socialismo real y de los planes quinquenales, no sólo resultó un rotundo fracaso, sino que sus bases económicas eran contrarias a los postulados ecologistas, pero también hay que alejarse de la ecología reformista de mercado que plantea oxímoron como el crecimiento sostenible y que no cuestionan el sistema capitalista.

Por estas razones, proponemos iniciar, de manera constructiva y colaborativa, un camino para definir el ecosocialismo en este siglo XXI incorporando al análisis político los factores que están generando nuevos conflictos sociales y ambientales, y que requieren una actualización de nuestro ideario político y de nuestras propuestas programáticas.

Este tipo de cuestiones conceptuales, además de las organizativas, son las que nos proponemos abordar en los próximos meses con el objetivo de aportar propuestas concretas que hagan coherente la actuación de ciego a todos los niveles.

Referentes:

1. Partimos de la tradición política y organizativa del ecologismo político en Cataluña y España, representada por Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) y por otros partidos de ámbito estatal como Equo o de ámbito autonómico como la coalición Compromiso en Valencia . La plataforma Ecosocialista Siglo XXI de ICV, con su decálogo y otros documentos de elaboración propia, aporta una importante consistencia argumental. También compartimos la trayectoria de partidos ecologistas, rojo-verdes y ecosocialistas a una gran diversidad de países, así como el Software del Partido Verde Europeo y el Manifiesto Ecosocialista internacional de 2001.

2. También son referentes los contenidos del manifiesto fundacional y del software de Cataluña en Común que hacen referencia a los problemas ambientales y sociales y en las propuestas de sostenibilidad y del ecologismo.

3. Las iniciativas y propuestas de las organizaciones ecologistas con largas trayectorias de lucha y las de los nuevos movimientos juveniles que se organizan en red ya nivel mundial bajo el lema "Cambiemos el sistema, no el clima" están suponiendo una sacudida mediática de mucha relevancia que debemos ser capaces de incorporar al debate y traducir a la acción. También hay que estar atentos a la novedad de propuestas como la del "Green New Deal" que reciben el apoyo de personas como Joseph Stiglitz, Richard Heinberg, Ann Pettifor o la congresista estadounidense Alexandria Ocasio-Cortez.

4. Los importantes logros que los Verdes han tenido en las recientes elecciones europeas donde se han constituido como el cuarto grupo en importancia dentro del Parlamento europeo con 75 diputados (10,1%).

5. Las iniciativas y propuestas del ecofeminismo que nos aportan nuevos elementos de análisis a tener muy en cuenta.

2. Marco Político

Dejando de lado los textos fundacionales aprobados, el hecho es que, en esta primera fase constitutiva de CeC, sólo se ha dado prioridad a las políticas sociales y también a las nacionales, fruto de las urgencias sociales y la especial coyuntura política -crisis habitacional, pobreza, vulnerabilidad, precarización del mercado laboral, violencia doméstica y discriminación de las mujeres, crisis de los refugiados ... - a las que hay que añadir las tensiones y la desorientación general del electorado de izquierdas provocada por la hoja de ruta del proceso unilateral independentista.

Hay que reconocer que desde CeC no hemos sabido profundizar en una cuestión esencial como es el cuestionamiento del modelo económico productivo -con rigor y claridad- ni tampoco desarrollar y concretar, las propuestas formuladas en el Congreso fundacional de CeC que beben de las fuentes de la ecosocialismo.

Se echa en falta una mayor presencia, por parte de nuestros representantes públicos a las instituciones de todos los niveles, de intervenciones claramente definidas o orientadas hacia los principios del ecosocialismo. Este enfoque, con contadas excepciones, no tiene una presencia destacada en el discurso público ni en las tribunas parlamentarias.

Cataluña en Común debe liderar de la mejor forma posible, dando una respuesta política creíble, y al hecho que hoy la mayoría de ciudadanos y ciudadanas en Cataluña y Europa tienen claro que los problemas ocasionados por las crisis climática y energética, por la contaminación atmosférica, por la sobre-explotación de los recursos naturales y por la pérdida de la biodiversidad, se encuentran en la base de las graves crisis económicas, sociales y ambientales que afectan sus vidas y el futuro de la humanidad. Es una oportunidad muy clara para introducir con fuerza, en el debate político general, un argumentario de cambio social y ecológico, como el que proporciona el argumentario ecosocialista.

Corresponde a CeC explicar y denunciar, cuando sea necesario, que ya no valen medidas cosméticas y poco efectivas, ni discursos llenos de buenas intenciones. Es imperativo un programa ecosocialista si queremos mantener y mejorar la salud pública, el equilibrio natural, la calidad ambiental y la biodiversidad, garantizando al mismo tiempo la alimentación y el bienestar social. El programa ecosocialista es también una gran oportunidad para generar nuevo empleo, estable y de calidad, y para establecer un orden social más armónico, justo y solidario.

3. La creación del grupo “Ecosocialismo en Común”

Es por todo ello que creamos el grupo de trabajo "ecosocialismo EN COMÚN", acogiéndonos a lo que permiten los Estatutos y las buenas prácticas de Cataluña en Común. Este nuevo grupo de vocación transversal no es patrimonio de nadie. Surge de gente de CATALUÑA EN COMÚN -de militancia anterior en una u otra organización, o de nueva incorporación y sin militancia anterior- que quiere que las propuestas ecosocialistas pasen a ocupar un lugar central en el ideario, el software y en el acción de CeC en todos los ámbitos territoriales, sectoriales e institucionales.

Demos este paso adelante con la confianza en que el ideario ecosocialista activará inscritos que actualmente están inactivas, que atraerá nuevas personas activistas que buscan identificar este referente político, y que ayudará a impulsar y dinamizar la organización ya potenciar y mejorar -cualitativamente y cuantitativamente- el bagaje político y programático de CeC.


12 de Junio de 2019

Crida a la constitució d"Ecosocialisme en Comú" dins de CeC

CRIDA A LA CONSTITUCIÓ D’ “ECOSOCIALISME EN COMÚ” DINS DE CeC

1. Marc actual de l’ecosocialisme

Les persones que donem suport a aquesta crida volem que Catalunya en Comú (CeC) situï en un lloc central del seu ideari els principis de l’ecosocialisme. L’ecosocialisme és el pensament polític que situa en la mateixa dimensió el benestar social i el benestar ecològic. La defensa de polítiques d’igualtat i de justícia social, sense qüestionar i actuar per canviar el sistema productiu i el model de creixement econòmic que les genera, suposa renunciar a plantejar una alternativa a la situació de crisi climàtica, de desigualtat social i extinció d’espècies a què hem de fer front.

L’ecosocialisme proposa una transició cap a un model econòmic estacionari que reconegui la limitació de recursos naturals, respecti el seu cicle natural i vetlli per la integració del nostre sistema econòmic en el seu si. Alhora, cal actualitzar el tipus de socialisme que volem perquè el model socialista estatista, el del socialisme real i dels plans quinquennals, no només va resultar un rotund fracàs, sinó que les seves bases econòmiques eren contràries als postulats ecologistes. Però també cal allunyar-se de l’ecologia reformista de mercat que planteja oxímorons com el creixement sostenible i que no qüestionen el sistema capitalista.

Per aquestes raons, proposem iniciar, de manera constructiva i col·laborativa, un camí per definir l’ecosocialisme en aquest segle XXI incorporant-hi a l’anàlisi polític els factors que estan generant nous conflictes socials i ambientals, i que requereixen una actualització del nostre ideari polític i de les nostres propostes programàtiques.

Aquest tipus de qüestions conceptuals, a més de les organitzatives, són les que ens proposem abordar en els propers mesos amb l’objectiu d’aportar propostes concretes que facin coherent l’actuació de CeC a tots els nivells.

 Els referents:

1. Partim de la tradició política i organitzativa de l’ecologisme polític a Catalunya i Espanya, representada per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i per altres partits d’àmbit estatal com Equo o d’àmbit autonòmic com la coalició Compromís al País Valencià. La plataforma Ecosocialista Segle XXI d’ICV, amb el seu decàleg i altres documents d’elaboració pròpia, aporta una important consistència argumental. També compartim la trajectòria de partits ecologistes, roig-verds i ecosocialistes a una gran diversitat de països, així com el Programari del Partit Verd Europeu i el Manifest Ecosocialista internacional de 2001.

2. També són referents els continguts del manifest fundacional i del programari de Catalunya en Comú que fan referència als problemes ambientals i socials i a les propostes de sostenibilitat i de l’ecologisme.

3. Les iniciatives i propostes de les organitzacions ecologistes amb llargues trajectòries de lluita i les dels nous moviments juvenils que s’organitzen en xarxa i a nivell mundial sota el lema “Canviem el sistema, no el clima” estan suposant una sacsejada mediàtica de molta rellevància que hem de ser capaços d’incorporar al debat i traduir a l’acció. També cal estar amatents a la novetat de propostes com la del “Green New Deal” que reben el suport de persones com Joseph Stiglitz, Richard Heinberg, Ann Pettifor o la congressista nord-americana Alexandria Ocasio-Cortez.

4. Els importants èxits que els Verds han tingut a les recents eleccions europees on s’han constituït com el quart grup en importància dins del Parlament europeu amb 75 diputats (10,1%).

5. Les iniciatives i propostes de l’ecofeminisme que ens aporten nous elements d’anàlisi a tenir molt en compte.

2. Marc polític

Deixant de banda els textos fundacionals aprovats, el fet és que, en aquesta primera fase constitutiva de CeC, només s’ha donat prioritat a les polítiques socials i també a les nacionals, fruit de les urgències socials i l’especial conjuntura política –crisis habitacional, pobresa, vulnerabilitat, precarització del mercat laboral, violència domèstica i discriminació de les dones, crisis dels refugiats…- a les quals s’hi ha d’afegir les tensions i la desorientació general de l’electorat d’esquerres provocada pel full de ruta del procés unilateral independentista.

Cal reconèixer que des de CeC no hem sabut aprofundir en una qüestió essencial com és el qüestionament del model econòmic productiu –amb rigor i claredat- ni tampoc desenvolupar i concretar, les propostes formulades al Congrés fundacional de CeC que beuen de les fonts de l’ecosocialisme.

Es troba a faltar una presència més important, per part dels nostres representants públics a les institucions de tots els nivells, d’intervencions clarament definides o orientades cap els principis de l’ecosocialisme. Aquest enfocament, amb comptades excepcions, no té una presència destacada en el discurs públic ni en les tribunes parlamentàries.

Catalunya en Comú ha de liderar de la millor forma possible, donant una resposta política creïble, al fet que avui la majoria de ciutadans i ciutadanes a Catalunya i a Europa tenen clar que els problemes ocasionats per les crisi climàtica i energètica, per la contaminació atmosfèrica, per la sobre-explotació dels recursos naturals i per la pèrdua de la biodiversitat, es troben a la base de les greus crisis econòmiques, socials i ambientals que afecten les seves vides i el futur de la humanitat.És una oportunitat molt clara per introduir amb força, en el debat polític general, un argumentari de canvi social i ecològic, com el que forneix l’argumentari ecosocialista.

Correspon a CeC explicar i denunciar, quan calgui, que ja no s’hi valen mesures cosmètiques i poc efectives, ni discursos plens de bones intencions. És imperatiu un programa ecosocialista si volem mantenir i millorar la salut publica, l’equilibri natural, la qualitat ambiental i la biodiversitat, garantint alhora l’alimentació i el benestar social. El programa ecosocialista és també una gran oportunitat per generar nova ocupació, estable i de qualitat, i per establir un ordre social més harmònic, just i solidari.

3. La creació del grup “Ecosocialisme en Comú”

És per tot això que creem el grup de treball “ECOSOCIALISME EN COMÚ”, acollint-nos al que permeten els Estatuts i les bones pràctiques de Catalunya en Comú. Aquest nou grup de vocació transversal no és patrimoni de ningú. Sorgeix de gent de CATALUNYA EN COMÚ –d’antiga militància en una o altra organització, o de nova incorporació i sense militància anterior- que vol que les propostes ecosocialistes passin a ocupar un lloc central en l’ideari, el programari i en l’acció de CeC en tots els àmbits territorials, sectorials i institucionals.

Donem, doncs, aquest pas endavant amb la confiança en què l’ideari ecosocialista activarà persones inscrites que actualment estan inactives, que atraurà noves persones activistes que busquen identificar aquest referent polític, i que ajudarà a impulsar i dinamitzar l’organització i a potenciar i millorar –qualitativament i quantitativament- el bagatge polític i programàtic de CeC.

12 de Juny de 2019